Aquesta ruta cultural es desenvolupa pel nucli històric de la localitat de Xeresa, formada pels carrers que es bastiren arran de la repoblació cristiana després de l'expulsió del moriscos l'any 1609. Durant els segles XVII-XX, aquestos carrers han presentat noms que, normalment, no es corresponen amb els d'avui, en relació a diversos fets com podria ser, per exemple, la presència d'una sèrie de persones amb un mateix cognom (Prats) que donaven nom a l’actual carrer La Verge. Estos vials, prova de la creixent religiositat que va imperar des del segle XVIII, varen veure aparèixer testimonis d’aquest fervor religiós popular com són els anomenats retaules o plafons ceràmics. Estos, que al mateix temps són ben indicatius de l’ancestral industria terrissera valenciana, responien a actes de fe de persones individuals i a també fenòmens col·lectius en honor a un sant o patró al qual anava vinculat una festa de carrer com ocorre als de La Verge i al Ravalet de la Trinitat.
La ruta es basarà, així doncs, en un recorregut de caràcter urbà, amb un trajecte recomanat, on es podrà contemplar la varietat de plafons devocionals que existeixen dins del nucli històric de Xeresa. Aquesta diversitat radica tant en l’aspecte dels sants (sant Josep, sant Cristòfol, sant Antoni Abad o del Porquet, sant Roc, Mare de Déu dels Dolors, Mare de Déu del Carme i Santíssima Trinitat), així com la seua diversitat cronològica (amb exemples de darreries del segle XVIII, del XIX i del XX). Per a un bon reconeixement i comprensió de cada plafó ceràmic, es disposarà, al mateix lloc on es presenta aquest, una xapeta de metacrilat on s’especificarà el nom del sant o Verge, a més de la descripció dels seus atributs característics, història, decoració, etc.
Com a complement d’aquest traçat urbà, a l’oest del poble es situa l’actual Via crucis o Calvari, amb l’explicació de totes les escenes ceràmiques o estacions que formaren part de la passió i calvari de Jesús.
A més a més, i formant part del recorregut cultural, es situen diversos elements o edificis històrics de la localitat, com són l’església de Sant Antoni de Pàdua (Segles XVII-XVIII), l’antic Palau dels Vic, família que va ser propietària del senyoriu de Xeresa i d’Alcodar durant quasi tot el segle XV, fins a la compra per part dels Borja en 1487, l’ermita de la Santíssima Trinitat, bastida en 1882, la Font de la Pila (utilitzada ja pels musulmans), el portal de l’antic cementeri parroquial (Fossar) dels segles XVII-XIX i el celler del campanar.

Distància: 1.250 m
Caràcter: URBÀ
Dificultat: baixa