Entre tots els mètodes emprats al llarg dels segles per regar les terres dels notre municipi destaca un per damunt de tots pel seu carácter ancestral i per les constants modificacions al llarg dels segles fetes pels pobladors de Xeresa empesos per les necessitats: el sistema hidràulic del Molí.
La realitat del període islàmic seria allò que a la documentació cristiana de 1611 s’anomena com Font del Molí. Una construccions d’obra per dur el fil d’aigua de la font ( a uns centenars de metres a l’oest del molí ) fins les hortes.
Posteriorment, en període andalusí, l’aigua va ser canalitzada mitjançant dos Canals subterrànies a manera  de canals ( qanat en àrab ). Un sistema desenvolupat com a mínim des del segle XV que servia per regar les terres situades a l’oest del Ravalet reaprofitant l’aigua usada al molí i acumulant-se més al sud en la seua bassa ( en les proximitats de l’actual AP7 ).

Al període modern ( s. XVII i XVIII ) el descens del cabdal de la font fa poc servibles les antigues canals i obliga a construir la bassa triangular i posteriorment les noves galeries subterrànies o alcavons ( 1877 i 1914 )  per regar les hortes i dur aigua al poble.